jueves, 14 de agosto de 2008

Un blanc


Les estelles del mànec ja no es claven al palmell d'aquell qui sap emblanquinar els somriures efímers o els plors esquitxats en un capvespre.
El traç pacient i constant, com el vaivé de l'onatge que dóna forma i color a les arestes dels records.
El blanc, la pàgina oberta al recomençar.
El blanc conciliador de les calcàries ancestrals i els polsims del present.


Autora del text: Marina Culubret

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Original perspectiva fotogràfica enmarcada per nostàlgiques paraules. L'enhorabona a ses dues!
Una abraçada.
EVA

EVA CARDONA dijo...

Una composició i un punt de vista espléndit, Enhorabona!!