sábado, 16 de enero de 2010
Regal de llum
Les cares són muntanyes de difícil accés,
tenen cimes estrellades i boires fondalades.
Les cares saben del cor de la nit
i del silenci de totes les albades.
Els rius no poden oblidar-se
de tenir set d’arrel xuclada als ulls.
La llengua del vent es posa a les parpelles.
Les cares tenen els ulls de les fulles
com una barca que salpa de les llàgrimes
i llisca galta avall abans s’obri la boca
plena de les paraules de la terra.
Les cares són un regal de llum,
una ala de cançó i un fresseig de fronda.
Les cares tenen ulls i els ulls, miratge
per l’íntima sofrença d’aquest paisatge.
Francesc Florit Nin
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
quin reflexe a la pupil.la...!
és preciós!
petons assolellats,
Yvonne, fa dies et vaig fer un comentari similar a la que tens pujada a Aminus3, en color. El reflexe el trobo d'allo més original. A mi m'encanta el blanc i negre, però en aquest cas, preferixo la germana d'aquesta en color.
La idea la trobo magnífica.
Salut.
Publicar un comentario