jueves, 23 de julio de 2009
SA CLAU
Amagada del tot
en es fons d’un calaix ple d’històries,
entre es munt des records
que voldria esborrar sa memòria,
tinc guardada sa clau,
sa mateixa que obria sa porta
d’on vivíem en pau,
fins abans que ens anés a la torta.
Es rellotge des temps
res em conta, no diu per on pares;
amb qui vius, què és que sents,
si sa vida et va bé, com t’empara;
si també tens present
es moments de vivències passades.
No he trobat cap remei
per sa pena que duc ofegada.
Voldria que sa clau tornés a obrir
es portal de s’alegria
i no la féssim malbé
entre enganys i gelosies.
Ajuntant, altra vegada,
de bell nou ses nostres vides,
despertarien de cop
ses esperances dormides.
Tòfol Mus
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
5 comentarios:
Bellísimas fotografías y mejores textos.
Preciosa foto, y poesia
un encaix perfecte entre clau i versos...
Una abraçada..!
i bon estiu......!!!
Hacía tiempo que no entraba en tu blog y me encanta esta foto así como el texto que la acompaña.Espero que lo pasarais muy bien por el norte.
Besos desde VLC.
mira per on feia molt que no mirava blocs i aquesta m'agrada
Salut
Publicar un comentario